Segons el Baròmetre de la soledat no desitjada a Espanya, aproximadament el 20 % de les persones majors de 75 anys es veuen afectades per aquest fenomen, que constitueix un dels principals factors de risc per al deteriorament emocional, cognitiu i funcional en la vellesa (Fundación ONCE, 2024). A Catalunya, la xifra és lleugerament inferior, situant-se en el 18,4%.
Així mateix, a Catalunya al voltant del 22% de les persones de 65 anys o més viuen soles. Una xifra que continua creixent i que s’associa a nivells més alts d’aïllament social, vulnerabilitat emocional i necessitat d’acompanyament psicosocial (Amigos de los Mayores, 2023).
Malgrat els avenços en els sistemes d’atenció a la dependència, la resposta institucional continua sent insuficient per abordar les dimensions emocionals i relacionals de l’envelliment. En aquest context, el treball de les entitats socials resulta essencial per garantir un envelliment més digne, actiu i centrat en la persona.
Aquesta situació es veu agreujada a l’Alt Pirineu i Aran, per una estructura demogràfica singular: és el territori de Catalunya amb més sobreenvelliment, que arriba fins al 24 %. Les persones grans que viuen soles s’enfronten a factors de risc específics associats al context de muntanya, com una densitat poblacional molt baixa, les dificultats de mobilitat, el clima i la llunyania dels principals centres de serveis i de presa de decisions.
